Qui ho ha dit, que  els “indignats”  no van enlloc, perquè s’han organitzat assembleàriament i no tenen líders? L’Assemblea de Catalunya (una part de la nostra història), abans de les manefleries polítiques, no va anar enlloc? Certament l’assemblea és una manera d’arribar a acords —per consens—,  més lenta que d’altres,  però, si l’assemblea es manté dreturera i sense manipulacions, té avantatges: tothom hi pot dir la seva, ningú no n’és exclòs (ni per manca de representació ni per llistes tancades) i els acords no són partidistes. En vaig parlar no fa gaire, dels indignats, abans que grups violents s’hi infiltressin, i vaig dir que se’ls havia d’escoltar. Alguns ho han fet. M’acaba d’arribar  per una via prou fiable un document titulat “Propostes dels indignats” que és tot un programa. Les resumeixo en un decàleg. Una carta als Reis Mags? Llegeixin, si volen.

            1) Prou privilegis per a polítics, començant per Barcelona. Això implica: a) Retall dràstic del sou dels polítics i equiparació del seu al de la mitjana de la població; b) supressió dels privilegis en el pagament d’impostos, dietes, anys de cotització i pensions (només a Barcelona l’estalvi seria de mig milió d’euros al mes com a mínim); c) prohibició de pensió superior a la pensió màxima establerta per a la resta dels ciutadans i ciutadanes; d) Supressió de la seva immunitat jurídica i de prescripció per als casos de corrupció i cessament instantani dels sospitosos de corrupció fins que  decideixi la justícia; e) Consciencia en els polítics catalans de tenir coratge de fer publicar sempre que calgui les balances fiscals (un Observatori econòmic hauria de denunciar setmanalment del deute d’Espanya amb Catalunya) i proposar  el concert econòmic i referèndums que calguin (fins i tot en relació a Europa); f) Proposar una reforma constitucional i una nova llei electoral (amb llistes obertes, pressupostos participatius, sense lleis d’Hont, transparència en el finançament de partits, etc.).

2) Prou  privilegis per a banquers. Això suposa: a)Prohibició de qualsevol tipus de rescat o injecció de capital a entitats bancàries i caixes: aquelles entitats en
dificultats faran fallida  o seran nacionalitzades per a constituir una banca pública sota control social; b) Devolució transparent i immediata a les arques públiques per part dels bancs de tot capital públic aportat; c) Prohibició d’inversió en paradisos fiscals  i regulació dels moviments especulatius (amb sancions a la mala praxis bancària);
3) Prou privilegis per a les grans fortunes. Aquest punt té una anotació inicial entre claudàtors: [N'hi hauria prou d’aplicar el 5% de la retallades que es va aplicar als funcionaris només a les 50 més grans fortunes i se solucionaria el problema de dèficit de l'Estat Espanyol.] Implica aquests punts: a) Augment del tipus impositiu a les grans fortunes i entitats bancàries, eliminació de les SICAV; b) Recuperació a tot l’Estat de l’impost de successions i de l’impost de patrimoni; c) Control real i efectiu del frau fiscal i de la fuga de capitals a paradisos fiscals; d)Promoció a nivell internacional de l’adopció d’una taxa a les transaccions financeres (taxa Tobin); e) Planificar una economia absolutament sostenible; f) Assumir una agència tributària catalana. Acaben el punt amb una altra anotació: [Amb l’aplicació d’aquests 3 punts s’obtindria el pressupost per solucionar els quatre següents; no manquen diners, e problema és que els detenen un pocs i no hi ha disponibilitat econòmica].

4) Sous dignes i qualitat de vida per a tothom. Això vol dir: a) L’economia al servei de les persones i no a l’inrevés; b) Establiment d’un màxim i d’un mínim salarials, sense possibilitat de blindatges en contractes (i també per als esportistes d’elit); b)Reducció de la jornada de manera que tothom pugui gaudir i conciliar la seva vida personal amb la vida laboral, sense reducció de sou; aquesta reducció de personal permetrà un repartiment de tasques que  acabarà amb l’atur estructural; c) Retirada de la reforma de les pensions; d) Augmentar la  seguretat en el treball (impossibilitat d’acomiadaments col·lectius o per causes objectives a les grans empreses
mentre hi hagi beneficis; inspecció  eficient de les grans empreses per assegurar que no cobreixen amb treballadors temporals llocs de treball que podrien ser fixos); e) Reconeixement del treball domèstic, reproductiu i de cura o atenció als malats.

5) Dret a la vivenda: a) Totes les vivendes adquirides per execucions hipotecàries allotjaran, en règim de lloguer social, a les famílies  desnonades; b) Expropiació de les vivendes en desús que no s’han venut per augmentar el parc públic de vivenda en règim de lloguer social; c) Declaració de les ciutats com a lliures de desnonaments i desallotjaments; d) Penalització de les pràctiques de mòbbing; e) Donació en pagament de les vivendes per cancel·lar les hipoteques, de forma retroactiva des de l’inic de la crisi; f) Prohibició de l’especulació immobiliària.

El document m’adverteix que els punts que segueixen estan pendents d’aprovació.

 

6) Serveis públics (sanitat, pensions, educació, justícia  i transport) de qualitat: a) Retirada de les retallades plantejades pel govern de la Generalitat; b) Restabliment dels serveis que ja han estat retallats en sanitat i educació; c) Restabliment de la puja de pensions proporcional a la puja del cost de la vida sense les actuals congelacions; d)Contractació de personal sanitari fins que s’acabin les llistes d’espera; e) Contractació de professorat per  garantir la ràtio d’alumnes per aula, els grups de desdoblament i els grups de suport; f) Garantir realment la igualtat d’oportunitats per a l’accés a tots els nivells d’educació (universitat inclosa, superant es actualment exagerades taxes de matrícula), independentment de la  procedència socioeconòmica; g) Escola laica;h) Finançament públic de la investigació per garantir la seva independència. i)Transport públic de qualitat i ecològicament sostenible; j) Serveis públics i gratuïts d’atenció a la infància i a les persones amb necessitats especials d’atenció;k) Prohibició de privatització dels serveis públics; l) Assolir que la justícia sigui eficient, ràpida, manifesta i pròxima, tot vetllant per  una política sense corrupteles ni corrupcions i per una societat laica i plural, on cap tradició religiosa tingui privilegis.
7) Reducció de la despesa militar [Aquest punt no s’explicita.] 

8) Canvi radical del model energètic. Això suposa: a) cercar l’eficiència dels combustibles des de la generació fins a  l’ús final (una central tèrmica  genera sols el 30% del que gasta i una de cicle combinat el 50%); b) accelerar el desplegament de les energies renovables ; c) caminar vers una xarxa intel·ligent en què l’usuari  que consumeix pugui també ser generador (i venedor) d’energia; d) dret de l’ús de recursos naturals. 

9) La nostra cultura catalana no hauria d’estar  subsistida. a) Cal pugnar contra la diglòssia que sofrim i exigir, almenys, el bilingüisme des de tots els aspectes i angles, incloent cinema i audiovisuals, fent pagar cànons si cal i exigint a totes les televisions que es veuen a Catalunya un un determinat  minutatge en català; b) Això suposa una respectuosa acollida i atenció als immigrants.

     10) Llibertats i democràcia participativa. Aquest és un apartat llarguíssim on es posicionen contraris al control d’Internet, a la Llei Sinde, a ACTA,  demanen l’eliminació de monopolis de facto dels espais radioelèctrics o l’ús lliure de software públic i fins i tot considerant un anacronisme la monarquia.

 

            Ah! Consti: Al final del document, consideren que aquestes demandes són de mínims, això és, d’aplicació immediata, perquè la gent, reorganitzada amb col·laboració i dignitat, pugui plantejar les de màxims el dia de demà... I, si ha arribat fins aquí, benvolgut lector, pregunti’s per què els grans mitjans no han parlat d’aquestes propostes. (11-VII-2011)