Lluís Busquets i Grabulosa

La secció hispànica d'Amnistia Internacional (AI), organització mundial a favor dels drets humans, independent des del punt de vista polític, econòmic i confessional, ha complert 30 anys. Nascuda a inicis dels 60 tot i haver estat guardonada amb el Premi Nobel de la Pau el 1977, l'organització no va rebre autorització per establir-se legalment a Espanya fins al 1978. Trenta anys són alguna cosa. El 2003 comptava amb més de 29.000 socis. Ara passen de 48.000 (10,5% de catalans) amb uns 1.400 activistes integrats en més de 60 grups locals i universitaris.

Si fem una mica d'història, ens adonarem que, en molts dels avenços sociopolítics dels darrers lustres, AI hi ha deixat la seva petja. Des dels anys 80, AI col·laborà en el moviment d'objecció de consciència contra el servei militar obligatori, emparà els objectors i els considerà presos de consciència; nogensmenys, no donà suport als que es negaven a fer serveis civils substitutoris, cosa que provocà una certa decepció entre els insubmisos. Als anys 90, en col·laboració amb Oxfam i Greenpeace, endegà campanyes sobre el control del comerç d'armes, de manera que el 2001 aconseguí que la UE adoptés un Codi de Conducta per a la seva venda i, a Espanya, s'assoliren dues lleis, una que prohibeix la producció i exportació d'instruments de tortura i una altra de control sobre la venda d'armes a països on existeix risc de violació dels drets humans. Impulsà també una gran campanya contra la pena de mort i aconseguí que les "Cortes" l'abolissin fins i tot del Codi Penal Militar, de manera que Espanya es convertí en el 55è Estat en què s'eliminava la pena capital del seu ordenament jurídic. (Amb el ciberactivisme, aconseguí aturar lapidacions a Nigèria). AI ha treballat també incansablement perquè Espanya signi i ratifiqui els tractats internacionals contra la tortura, contra la discriminació de la dona, i a favor dels drets dels nens-soldats o de l'impuls d'una Cort Penal Internacional. En aquest sentit, defensà la competència de l'Audiència Nacional per poder jutjar delictes de genocidi, tortura i terrorisme en qualsevol part del món; s'aconseguí per al cas Pinochet l'any 2001 i l'han seguit els processos de Ríos Montt a Guatemala, dels militars argentins Cavallo i Scilingo, i d'altres de Mèxic a Rwanda. En les seves denominades Accions Urgents -mobilitzacions quan una persona es troba en una situació de risc extrem- ha contribuït a l'alliberament de presos de consciència a Cuba, EUA, Israel, Togo, Líbia, Tunísia i Mèxic, entre d'altres. AI protegeix i empara defensors dels drets humans amenaçats en els seus països, demana que els drets humans estiguin presents a les aules (d'aquí la implantació de l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania) i, a la pell de brau, ha intervingut en lleis com la del dret d'asil, la contrària a la violència de gènere o sobre la memòria històrica, i, encara, les del comerç d'armes i la de víctimes de la Guerra civil i del franquisme.

Això són realitzacions. AI porta, òbviament, molts altres temes entre mans. D'ençà d'anys que denuncia els maltractaments de les forces de seguretat (especialment contra immigrants); en l'informe de l'any passat "Sal a la ferida", s'acarà amb la impunitat d'aquests maltractaments i demanà l'ús de càmeres a les comissaries, pràctica que ha començat en algunes de catalanes i de basques. També ha aconseguit frenar la incorporació d'armes Taser a les dotacions de les forces de seguretat. Això és un simple exemple. Un altre: atès que el 78% de menors d'entre 11 i 16 anys consumeixen videojocs però estan desprotegits davant de continguts no recomanats per a la seva edat, pressiona per assolir una llei estatal que reguli l'accés dels menors a aquesta mena d'entreteniments.

Malgrat tots aquests fets, el seu darrer informe, en el 60è aniversari de la Declaració Universal de Drets Humans, és demolidor. Caldria exigir que els governs de tot el món demanessin perdó per l'abisme que deixen entre la Declaració de 1948 i la crua realitat dels nostres dies, marcats encara per la injustícia, la desigualtat i la impunitat. Segueixen greus crisis que afecten encara els drets humans en llocs com Darfur (Sudan), Zimbabue, Gaza, Iraq o Myanmar (Birmània). Segons les dades de l'Informe, que resumeix les investigacions d'AI Estat per Estat durant l'any passat, entre d'altres violacions als drets humans, s'han registrat encara 54 judicis injustos, maltractaments i tortures en 81 països, i persones de 77 Estats no han pogut expressar-se lliurement.
Tot plegat dóna a entendre que els governs forts del món es mostren propensos a una doble moral, com en el cas d'aquells governs de la UE que van actuar amb connivència amb la CIA per segrestar persones acusades de terrorisme, traslladar-les i recloure-les clandestinament i sotmetre-les a tortures i altres maltractaments sense portar-les a judici. A Darfur (Sudan) encara s'espera el desplegament complet d'una força mixta de pau de la Unió Africana i l'ONU.

Per això caldria que en aquest 2008 els líders mundials establissin nous rumbs tot rebutjant inòpies polítiques que han fet del món un lloc més perillós i dividit que mai. Entre les línies esbossades hi hauria aquestes: 1) Xina ha de complir els compromisos adquirits amb motiu dels JJOO, permetre la llibertat d'expressió i premsa i acabar amb els sinistres camps de "reeducació pel treball"; 2) EUA ha de tancar la presó de Guantánamo i els centres secrets de detenció, alliberar els detinguts o jutjar-los justament i rebutjar sense subterfugis els maltractaments i les tortures ; 3) Rússia ha de mostrar més tolerància envers els dissidents polítics i posar fi a la impunitat dels abusos dels drets humans a Txetxènia; 4) la Unió Europea ha d'investigar les complicitats dels estats membres en la detenció secreta de sospitosos de terrorisme i exigir-los el mateix que a d'altres països; 5) pel que fa als desastres naturals (en referència especial al cicló Nargis de Myanmar i al terratrèmol de Xina), també s'han fet denúncies. En el cas de l'antiga Birmània, el govern militar preferí celebrar el referèndum per autolegitimar-se que no pas permetre la presència i socors de cooperants estrangers, cosa que ha provocat en l'inundat delta del riu Irrawaddy infeccions i fam fins al punt que les víctimes poden superar les 240.000 del tsunami del 2004. En el cas de Xina les autoritats van ser més diligents en socórrer els afectats al sud-oest del país (fins i tot permetent la presència de premsa estrangera, vetada en els darrers conflictes al Tíbet), però les víctimes poden arribar a 50.000 per no haver respectat normes de seguretat per a la construcció en zones sísmiques.

AI és un referent per a la consciència dels governs del món. Si aquests no responen, caldrà que gent d'arreu -entre la qual, activistes d'AI- marqui el camí del canvi cap a l'esperança. <8-09-08>