V aig viure circumstancialment les eleccions de l´Estat del passat 9 març a Itàlia. Abans de mitjanit la RAI ja argumentava que Zapatero havia guanyat les eleccions gràcies a Catalunya. Teníem els resultats finals i d´altres arguments. Els primers, en escons, passats els recomptes i posant entre parèntesi els del 2004 van ser aquests: PSOE 169 (164), PP 154 (148), CiU 10 (10), EAJ-PNB 6 (7), ERC 3 (8), IU 2(5), BNG 2(2), CC-PNC 2 (3), UPyD 1 (-), NA-BAI 1 (1). D´arguments en van dir i n´hem llegit, a la tornada, per donar i per vendre. Un de bo, que la qüestió nacionalista no ha estat digerida pel PP: encara que guanyin escons perden vots a Catalunya i a Euskadi. Però, ull viu!: el PP, que hauria guanyat en una Espanya sense Catalunya, forjaria la seva victòria no pas en l´Espanya rural sinó en espais vitals, dinàmics i emergents com són Madrid i el País Valencià. Fins i tot a Andalusia (no parlem de Galícia) el vot urbà de les capes mitjanes és per al PP; és el PSOE qui el compensa amb el vot rural. Això vol dir que Esperanza Aguirre ho tindrà bé per a d´aquí quatre anys, si aconsegueix descavalcar Rajoy (té tots els suports de fora, Club Bildelberg inclòs). En definitiva, aquell eslògan de «Si guanya Zapatero, guanya Catalunya» s´ha de canviar per aquest altre: «Zapatero guanya gràcies a Catalunya» (servirà d´alguna cosa al president Montilla?).

Davant el manteniment de CiU i l´ensopegada d´ERC a Itàlia vaig sentir un bon plantejament i vaig llegir un bon apòleg. (Em deixo al tinter el crac comunista, que allà interessava prou...)
El plantejament poc comú era aquest: si davant de Catalunya, PP i PSOE són iguals -entre ells parlen d´un bipartidisme imperfecte-, per què la qüestió nacional ha esdevingut una barrera per al PP i no per al PSOE? En altres mots: per què el centredreta nacionalista (CiU) atura el PP i l´esquerra nacionalista (ERC) no atura el PSOE? La Chacón i l´eslògan «Si tu no hi vas, ells tornen» pot més que els desastres de Rodalies, el retard del TGV i de l´aeroport, les cues estivals, les apagades i tot el ròssec de mancances del govern Montilla? Potser respon aquests interrogants l´apòleg esmentat. Contava que ERC es trobava entre un llop (CiU) i un ós (PSC-PSOE). Un llop d´un escamot aliè -deia-, pot començar barallant-se amb tu i fent-te mossegades, però, al capdavall, acabaves fent bandada comuna i treballant junts fins al punt que les ferides resultaven superficials i acabaves fent part de la mateixa llopada nacionalista (crec que escrivia «catalanista»); un ós no t´atacava: t´abraçava tan fort que no et deixava alè fins a trencar-te les costelles. Per al comentarista, ERC s´havia d´escapolir urgentment de l´abraçada de l´ós socialista. I deia que, si el tripartit s´havia signat per nodrir una esquerra nacional catalana xuclant electorat del PSC-PSOE, en aquestes eleccions s´havia demostrat que havia esdevingut tot el contrari. Allí cuejava la sortida de la política de Prodi i demanaven dimissions, però, ja se sap: això són coses d´altres latituds.

I, ara, què? La crisi d´ERC toca el govern del tripartit, és clar -Puigcercós ha sortit del Govern per alguna cosa-, encara que facin mans i mànigues per mantenir-lo. (Segons com vagi el congrés d´ERC, l´abraçada de l´ós no es faria esperar.) Ministres socialistes i catalans a Madrid? No, no: millor secretaris d´Estat i directors generals, que prenen decisions. Si el pacte bilateral d´infraestructures ha d´anar endavant (i alguns barons socialistes ja li posen pals a les rodes), ens calen gestors a Madrid i diàleg entre Solbes i el conseller Castells, vist que aquest any es presenta des del punt de vista econòmic força gris (crisi al sector del totxo, credit crunch, augment de l´atur...)

I, cal, sobretot, solucionar el tema del poder judicial en l´horitzó de l´Estatut català. No debades, sense els impediments d´IU i ERC, ja hi ha projecte d´acord entre PSOE i PP per renovar el Consell General del Poder Judicial després de la investidura de Zapatero (nou jutges per a cada partit, un per als nacionalistes bascos i un altre per als catalans i president de consens). També s´ha mogut l´escaquer del Tribunal Constitucional (TC). En efecte,el passat dia 12 es va acordar d´expulsar del seu si a dos magistrats, Roberto García Calvo i Jorge Rodríguez-Zapata, recusats pel govern per haver donat suport a les tesis del PP sobre la reforma legal que ha permès perllongar el mandat de la presidenta del TC, Maria Emilia Casas, que hauria d´haver cessat el juny de l´any passat. L´excusa és bona per mirar de treure´s del damunt dos magistrats oposats a l´Estatut català després que el PP havia aconseguit treure-se´n de sobre un de favorable, Pablo Pérez-Tremps, que pertanyia al sector progressista de la Institució. El projecte de reforma de la llei del TC enviat al Parlament canvia dos aspectes bàsics del seu funcionament: perllongar el mandat de la presidenta mentre el TC no es renovi i que els quatre jutges nomenats pel Senat siguin designats per les comunitats autònomes. El PP va recórrer totes dues qüestions i pressionà perquè la presidenta dimitís (així li prenien el control de l´agenda i el vot de qualitat en un TC en què els vots podien ser de 6/5, cosa que suposava l´escac mat per a l´Estatut català). Però l´Executiu va girar el tauler d´escacs recusant els dos magistrats que havien signat una carta de recusació de la presidenta. Un escrit que ha actuat de bumerang per als jutges anti-Estatut... El PP, però, vol una sentència sobre l´Estatut català amb l´actual composició del TC abans de pactar-ne la renovació. Acabaran definitivament descavalcats els dos magistrats?

Sigui com sigui, no cantem victòria. Els entesos que han vist com van els treballs preliminars de la sentència que es prepara asseguren que l´Estatut sofrirà retallades al TC.

Si les coses són així, el catalanisme polític haurà de liderar una gran protesta (cap jutge o pot ­corregir el que ha votat el poble!) i el PSC-PSOE pot aprendre que una victòria pot esdevenir pírrica ben aviat. Llavors sí que la mancança d´infraestructures que ara no se li ha girat en contra li cauria al damunt. Eleccions anticipades? Dependrà de si el nas de Zapatero creixi o no, aleshores, com el de Pinotxo!