A una dotzena de dies escassos de les eleccions a les Cortes, encara que des de la metròpoli ens vulguin enlluernar amb l´AVE, podríem fer un repàs orientador per a les persones que, aquí, encara no estiguin decidides a qui votar. No parlarem del finançament promès i degut ni de balances fiscals ni de traspassos (de rodalies i aeroports, el més calent és a l´aigüera) ni de deslocalitzacions empresarials ni de pacte escolar ni de canvi en la política d´immigració... Podrien semblar temes massa tòpics. Ni tan sols parlarem de polítiques de cohesió (actualment força absents, malgrat disposar de dades alarmants: el Ripollès és la comarca de menor creixement de població en l´últim quinquenni, amb un increment de l´1% , quan el creixement mitjà de Catalunya ha estat del 12,2%; el Pallars Jussà té l´índex d´envelliment de població més alt; l´Anoia és la comarca amb un índex d´atur més preocupant; la Terra Alta és la comarca de menor taxa d´activitat i amb menor nombre de centres de cotització a la Seguretat Social). Tampoc no recordarem que Catalunya, segons dades de Foment del Treball, és la comunitat amb el dubtós honor d´encapçalar la mitjana d´execució més baixa d´obra pública en relació a la pressupostada pel Ministeri de Foment (sols un 74,2% entre 2002 i 2006, quan la mitjana a tot Espanya és del 84,5). Ni esmentarem el Pacte Nacional d´Infraestructures donat a la premsa el passat 29-I: l´endemà ERC i ICV ja deien que no hi havia acord en algunes d´elles com el Quart cinturó (ara, ronda del Vallès).
Parlarem només de tres infraestructures: la carretera de la discòrdia, la línia elèctrica d´interconnexió amb França i el desdoblament de la carretera Besalú-Girona. Començant per aquesta darrera obra, cal recordar que en el debat de política general del passat setembre, el president Montilla anuncià l´elaboració d´un segon pla d´eixos viaris (és a dir, d´autovies), entre les quals anuncià que es completaria l´anella de les Gavarres i el desdoblament de l´eix Girona-Banyoles-Besalú. (Els altres eren l´Eix de l´Ebre, el túnel de la Conreria, el desdoblament Lleida-Balaguer, l´eix Tàrrega-Balaguer-Alfarràs, la millora integral de la C14 Ponts-la Seu d´Urgell, el desdoblament de la B-224 Martorell-Masquefa-Piera-Vallbona i el desdoblament del tram Castellbell i el Vilar-Manresa). És a dir, Girona-Besalú... li tocarà esperar, malgrat estigui acabada l´autovia Besalú-Olot i haver-se anunciat i promès temps ha que s´acabarien ensems ambdues obres. Res del que s´anuncià en l´esmentat debat té un horitzó proper. Es podria haver parlat del tren transversal i tot! La Generalitat està invertint actualment prop de 14.000 milions d´euros en infraestructures viàries, ferroviàries, hidràuliques, ambientals i socials i, per a aquest 2008, a més d´altres projectes, ha d´arribar a informació pública el Pla Director del tren orbital Mataró-Granollers-Sabadell-Terrassa i Martorell-Vilafranca-Vilanova, ha de construir carrils bus-vao (vehicles d´alta ocupació) Ripollet-Terrassa i Barcelona-Montgat, constituir l´Autoritat Territorial de Mobilitat del Bages i realitzar la integració tarifària de Girona, Lleida i Tarragona... Penso que si arriba la integració tarifària... ja podrem estar contents. A què treu cap fer volar tants coloms?
Anem a la carretera de la discòrdia, que com vostès saben correspon al traçat final de l´eix Vic-Olot pel túnel de Bracons, la C-37, una carretera ecològicament contestada durant el mandat de CiU i corregida -«mal corregida», diuen alguns- amb el tripartit, tot i les promeses d´ICV i d´ERC d´aturar el projecte. Les dues perforacions del túnel es van trobar el passat desembre, però no hi va haver festa ni discursos, no fos cas que es desenterrés tota la polèmica del projecte i la cua que porta. I és que per canalitzar adequadament el trànsit que baixarà de Bracons fan falta dues variants, la variant de les Preses i la Vall d´en Bas i la variant d´Olot (denominada nord-oest). Sembla que les incògnites de la variant d´Olot estan resoltes des del passat setembre: Joaquim Nadal va dir que tindria quatre carrils com vol l´alcalde Lluís Sacrest i que inclouria millores com un túnel a l´Hostal del Sol. Com que encara cal l´estudi informatiu, el d´impacte ambiental i el projecte constructiu (10 mesos de feina valorats en 3,3 milions d´euros), les obres no es podran iniciar fins a finals d´aquest any o principis del que ve, just quan ja s´obrirà el túnel de Bracons. És a dir el trànsit provinent de Bracons no es podrà canalitzar fins acabada la variant, anant bé a finals del 2010. I per on passarà la variant de les Preses-Vall de Bas? It´s the question! Des de la tardor del 2006 sabem que hi ha dues alternatives: la que passa pel mig dels conreus de la Vall, destrossant terres agrícoles, aqüífers del Fluvià i amenaçant escoles com la de Verntallat -cosa inacceptable per la Vall- i la que passa amb túnel sota el Marboleny i va a parar amb fals túnel sota el polígon industrial, cosa inacceptable per les Preses perquè, addueix la població, trepitja el corredor biològic de can Xon. Aquesta, és clar, és molt més cara i lenta. El secretari de mobilitat Manel Nadal va encendre els ànims quan va exposar que el seu Departament de Política Territorial i Obres Públiques, estava a favor del traçat del mig dels conreus. Qüestió de pistrincs! Es faci com es faci, serà una destrossa incalculable, però caldria que almenys no s´escatimessin diners per fer les coses bé. De moment, per no tenir resoltes les coses a temps, el trànsit que vingui de Bracons haurà de travessar les Preses i arribar a Olot per la C-63, almenys fins al 2010. El caos en hores punta serà per admirar!
I acabem amb la línia MAT i la interconnexió elèctrica amb França (infraestructura que divideix els socis del tripartit), que també es vol que sigui de gas (de moment un gasoducte Martorell-Figueres per al 2009 i amb França per al 2015). No sé la cara que deuria posar el secretari general d´Energia del Ministeri d´Indústria, quan va llegir que des de la UE se sol·licitava que la línia anés soterrada en alguns trams ni les entrevistes amb Mario Monti. La passada tardor, contra l´enginyer francès Daniel Depris, defensor del soterrament, ell havia declarat a la Cambra de Contractació gironina que soterrar la línia pel mètode d´aïllament gasós, a banda de ser deu vegades més car que el de la línia aèria, no sols no era segur sinó que era inviable fins a l´any 2020. I com que a Espanya sols hi ha 12 km soterrats que es va pagar AENA (saben on? A Barajas-Madrid!), i que dels 7.000 km de línies programades cap de 400kV s´ha projectat soterrada perquè les reparacions són més difícils i costoses (es va estalviar de dir que les línies soterrades sofreixen menys incidències), doncs que la població que la volgués soterrada... se la pagués. Com si el diner públic dels consistoris fos diferent del que ell remena! Indigne d´un gironí com Ignasi Nieto, no troben? És clar que se li van escapar dues perles: les línies soterrades poden augmentar el camp magnètic (o sigui que les aèries no són innòcues) i Girona era la darrera de les províncies d´Espanya on no existeix xarxa mallada (això és alternatives de subministrament en casos d´accidents i curtcircuits). Una pregunta: qui n´és el responsable? I una altra llençada al vent: Vist que no fa gaire bona espina que Zapatero i Sarkozy desencallessin la interconnexió Figueres-Perpinyà tot creant amb un cop de ploma una empresa compartida entre RTE-EDF i la REE amb la idea que funcioni el 2011, enllà de possibles soterraments, hi ha interessos amagats de passar-se energies sobrants de centrals nuclears o no?
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada